de
Josep M. de Sagarra
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit
més bella,
més musical, més
flamejant!...
I fa mol temps, molt
temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar
l’oblit,
per fer-nos infidels,
però retorna
cada any, aquesta nit.
La
nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé
i del mal,
mes no hi val ganivet
ni ànima dura,
és més forta la nit de
Nadal.
Ai, si no fos aquesta
nit tan clara!
Seriem tros de carn i
pensament
que no coneix d’on ve,
ni on va, ni on para,
pell d’home que
arrossega la corrent!
Però Nadal ens ha
pintat el rostre
amb un vermell precís i
decidit
i ens dóna un sentiment
de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i
d’esperit.
I ens dóna un punt
d’humilitat de cendra
per estimar un recó
dintre l’espai,
i desperta en el cor
aquell blau tendre
que hem volgut escanyar
i que no mor mai.
Procurem
ser una mica criatures
amorosint el baladreig
raspós
i diguem: “Glòria a Déu
en les altures”
amb aquell to que ho
deien els pastors.
I si tot l’any la
mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra
soledat,
almenys aquesta nit,
fem el possible
per ser uns homes de
bona voluntat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada