Josep Maria de
Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 – 27 de setembre de
1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.
Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut
d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos
premis literaris.
Orígens
familiars i infantesa
Provenia d'una
família de la petita aristocràcia barcelonina, de profundes arrels pallareses i
tarragonines per part de mare, Filomena de Castellarnau i de Lleopart. El seu
pare, Ferran de Sagarra i de Siscar, va consagrar la seva vida a la
investigació històrica i sigil·logràfica; matèria en què és un referent
mundial.
De la seva infantesa destaca la casa senyorial del carrer de Mercaders,
on hi havia una biblioteca antiga de quatre segles i, sobretot, destaca la
finca de Santa Coloma de Gramenet, on va entrar en contacte per primera vegada
amb la natura (de la qual n'era un apassionat). Aquest fet queda palès en una
de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Va començar el
batxillerat a l'institut de Reus i el va acabar als Jesuïtes del carrer de Casp
de Barcelona, on va donar a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema
històric, escrits indistintament en català i castellà. Només tenia quinze anys
quan va publicar un sonet a La Il·lustració Catalana i uns poemes a La Revista
Universitària. En aquesta època ja era lector del teatre de William
Shakespeare, de les Vides paral·leles de Plutarc, dels poemes homèrics, del
poeta renaixentista italià Ludovico Ariosto i de La Divina Comèdia de Dant.
Així doncs, va adquirir ben aviat una formació cultural sòlida
LA SEVA ESPOSA: Mercè Devesa i
Rossell
Olot, 18
d’abril de 1909 – Barcelona, 7 de febrer de 1988) va ser una escriptora
catalana, filla de l’escultor Celestí Devesa, i que es va casar amb Josep Maria
de Sagarra i de Castellarnau. El seu únic fill és Joan de Sagarra i Devesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada